LITMIR.BIZ

      Primera edició: octubre del 2021

      © del text: Pasqual Bernat López i Begoña Torres Gallardo

      © de l’edició:

      9 Grup Editorial

      Cossetània Edicions

      C/ de la Violeta, 6 • 43800 Valls

      Tel. 977 60 25 91

       [email protected]

       www.cossetania.com

      Disseny i composició: 3 x Tres

      ISBN: 978-84-1356-108-0

      Producció de l’ePub: booqlab

      INTRODUCCIÓ

      L’instint de supervivència és una de les característiques fonamentals de tots els éssers vius. L’espècie humana comparteix aquesta pulsió d’una manera conscient. Al llarg de la història, les dones i els homes de tots els temps han vetllat per eliminar qualsevol amenaça o adversitat que pogués posar en perill les seves vides. Les malalties, les ferides o tot trastorn físic que pugui amenaçar l’existència s’han combatut sempre amb decisió. Els curanderos de les tribus ancestrals van ser els primers que es van dotar d’un conjunt de tècniques i pràctiques encaminades a restablir la salut. Un corpus de coneixements que al llarg de la història no ha fet res més que eixamplar-se i que ha donat lloc al que coneixem com a medicina, un veritable art de la salut i que, amb la figura del metge, dipositari dels coneixements i les tècniques de la curació, constitueix un dels pilars fonamentals del coneixement i la cultura de la civilització humana.

      La medicina, doncs, com a ciència de la salut té un llarg recorregut històric, ple d’idees, conceptes, teories, mètodes i pràctiques que en el decurs dels temps han maldat per restablir la salut i el benestar físic i emocional de les persones. Amb aquests 100 moments estel·lars de la medicina que us disposeu a llegir volem resseguir l’evolució històrica de les arts de la curació. Són 100 episodis que, com tota tria, no pot ni pretén abastar tot el camp de la història de la medicina, però que s’ha intentat que representin les principals fites assolides.

      Us convidem, doncs, a fer una passejada per la història de la medicina que us durà des de les primeres formulacions mèdiques de la més pregona antiguitat fins als avenços més significatius del segle XX. Un recorregut que fareu aturant-vos en els moments estel·lars de la pràctica mèdica, per conèixer els fets que els han bastit i les anècdotes, llegendes i personatges que els han acompanyat i els han convertit en fites senyeres de la història de la medicina. Un viatge apte per a tothom, relatat amb un llenguatge planer, sense tecnicismes ni conceptes complexos, i amb la voluntat de proporcionar al lector una idea global de l’evolució del progrés de les ciències mèdiques en la història de la humanitat.

      01 / 100

      ENTRE LA MÀGIA I LA REALITAT

      PRIMERES EXPLICACIONS DE LES MALALTIES

      (3000 aC)

      Trobem les primeres clares referències a la medicina en les civilitzacions antigues d’Egipte i Mesopotàmia.

      Els textos mèdics més antics a Mesopotàmia corresponen al III mil·lenni abans de Crist (c. 2700 aC). S’hi troben conjurs per combatre les picades dels escorpins o les mossegades de les serps, així com remeis per a l’home o els animals. Cap a mig mil·lenni ja es troben textos on s’esmenta el metge. De l’època de la III dinastia d’Ur (c. 2100-2000 aC) daten uns textos on s’hi troben indicacions terapèutiques precises per a la preparació de cataplasmes i altres medicaments.

      Però aquesta medicina mesopotàmica no estava exempta d’un component màgic, com ho posen de manifest unes cartes procedents de Mari (Babilònia, c. 1800 aC), on es mostra que el tractament del malalt el duien a terme el metge i el conjurador. També el vident intervenia cercant la causa de la malaltia a partir de les seves arts endevinatòries. Les malalties sovint es creien causades per una possessió del dimoni o dels esperits dels morts. El seu origen se cercava en la bruixeria, en la ira dels déus, en la transgressió d’algun tabú...

      Gràcies a tauletes d’argila datades en el I mil·lenni abans de Crist, sabem que els babilonis també disposaven d’un gran nombre de teràpies a partir de l’ús de medicaments.

      Pel que fa a Egipte, l’estudi de les mòmies permet obtenir informació sobre les malalties i els remeis que es feien servir per curar-les. També la traducció de fonts escrites, com els papirs (els més antics del quals es poden datar entre el 2500 i el 2000 aC), ha permès constatar l’alt nivell assolit pels metges egipcis.

      Una de les fonts principals de la medicina faraònica és el Papir Ebers, en el qual es recullen diverses especialitats mèdiques, encara que es dedica més espai a les malalties internes, principalment les de l’estómac i, en general, les relacionades amb l’aparell digestiu i els seus efectes en la salut. També hi ha un apartat dedicat als remeis específics per als nens, com per exemple calmants per a quan criden massa.

      Una altra font important és el Papir Smith, que està dedicat a les ferides. Els seus continguts s’estructuren de manera molt ordenada, començant pel cap, on es tracten les fractures de crani. En tots els casos es presenta la informació començant pel tipus de lesió, seguit del diagnòstic, el veredicte (si és curable o no) i el tractament.

      Però, com en el cas de Mesopotàmia, la medicina egípcia no estava exempta d’un component màgic. Principalment en les malalties que es manifestaven amb febre o mal de cap, o en les malalties mentals, es parlava de causes demoníaques, sigui com a càstig dels déus o a causa d’algun embruix.

      Fins i tot en el Papir Smith que esmentàvem, s’hi aprecia que els metges egipcis de l’època creien en forces divines,

Скачать книгу